Els errors que vam cometre aprenent a dirigir

Quan parles de lideratge des de l’experiència, és fàcil explicar només els encerts. Els projectes que van sortir bé, els equips que van créixer, les empreses que es van tornar a posar en marxa. Però nosaltres hem après més dels nostres errors que dels nostres encerts. I creiem que explicar-los genera més confiança que qualsevol èxit.

Així que aquí els tens. Sense adorns.

Error 1: delegar amb pressa

Als nostres inicis, vam delegar massa de pressa. Teníem clar que un bon líder no ho fa tot ell, i ho vam voler aplicar des del primer dia. Vam lliurar tasques importants a persones que no estaven preparades tècnicament, o que no ho estaven per a la intensitat, la implicació o la constància que aquelles tasques exigien.

Els resultats van ser clarament negatius. I la culpa no va ser d’aquelles persones. Va ser nostra, per no haver mirat abans si tenien el que calia.

El que vam canviar: ara, abans de delegar, comprovem dues coses: que la persona en sap i que té l’energia per sostenir-ho. I li donem tot el coneixement que tenim, sense guardar-nos res.

Error 2: decidir tan de pressa que ningú més no decidia

Sempre hem tingut molt d’impuls. Decidim de pressa i ens agrada que les coses passin. Durant un temps vam pensar que això era només una virtut.

Fins que ens vam adonar que la nostra velocitat tenia un efecte secundari: l’equip esperava que decidíssim nosaltres. Les persones, moltes vegades, tenen por de decidir. I si al costat tenen algú que ho fa sense dubtar, és molt còmode esperar.

El que vam canviar: vam aprendre a frenar un segon abans de respondre i a preguntar primer: «Tu què faries?». I a deixar clar que l’error es tolera. Si no, ningú no s’arrisca.

Error 3: aplicar el mateix estil a tots els equips

El nostre estil natural és col·laboratiu. Ens agrada que la gent participi, proposi i creixi. I el vam aplicar també amb un equip de producció. El resultat va ser que es va perdre el focus en la feina diària que calia tirar endavant.

El que vam canviar: vam entendre que l’estil es tria segons l’equip i el moment, no per gust. A producció, el què de cada dia ha d’estar clar i sense debat; la participació té el seu espai, però en el moment adequat.

Error 4: creure que fer-ho nosaltres era més ràpid

És l’error més comú de qualsevol cap nou, i nosaltres no vam ser una excepció. «Ho faig jo i acabo abans.» És veritat, la primera vegada. La desena, ja no. Cada tasca que no ensenyes la continuaràs fent tu durant anys.

La prova que ens equivocàvem va arribar molt més tard, quan un de nosaltres per fi va delegar el que més li costava deixar anar: el pla estratègic i el pressupost anual. Ho van fer tres persones del seu equip directiu. I ho van fer millor que ell.

El que vam canviar: avui pensem que la feina d’un líder no és fer. És formar altres líders.

El que ens va ajudar a canviar

No va haver-hi cap revelació. Hi va haver tres coses:

• Els resultats. Quan alguna cosa surt malament, els números no tenen ego. T’obliguen a mirar què vas fer tu.
• Treballar en cultures diferents. Dirigir en onze països et treu de pressa la idea que hi ha una sola manera correcta de fer les coses.
• Escoltar els nostres equips. Les millors lliçons ens les van donar persones que es van atrevir a dir-nos el que no funcionava.

El nostre consell per a qui ascendeix demà

Si demà et nomenen cap per primera vegada, et diríem això:

1. La teva feina ha canviat. Ja no et paguen per fer, sinó per aconseguir que els altres facin. Com més aviat ho acceptis, millor.
2. Pregunta més del que respons. Sobretot els primers mesos.
3. No deleguis amb pressa ni controlis amb por. Mira cada persona i cada tasca.
4. Demana la veritat i agraeix-la. També quan fa mal.
5. Equivoca’t, però no t’amaguis. El teu equip et perdonarà un error. No et perdonarà que culpis els altres.

I una última cosa: aparca l’ego. L’èxit del teu equip és el teu èxit. Al revés no funciona.