Per què la majoria de plans estratègics moren al calaix

Gairebé totes les empreses tenen un pla estratègic. Algunes, fins i tot un de molt bo: amb la seva anàlisi del mercat, els seus objectius a tres anys i una presentació impecable. Es presenta al gener, s’aplaudeix i es desa.

Al març ningú no se’n recorda. Al juny, el dia a dia ja se l’ha menjat. I al desembre se n’escriu un altre.

El problema gairebé mai no és el pla. És el que passa després.

Com mor un pla

Després de molts anys veient plans, he après que moren gairebé sempre per les mateixes causes:

• És el pla d’una sola persona. L’escriu el gerent, o una consultora, i l’equip el rep com un encàrrec. Ningú no el sent seu.
• Té massa objectius. Dotze prioritats no són prioritats. Són una llista de desitjos.
• No baixa a la setmana. Hi ha objectius anuals, però ningú no sap què ha de fer el dilluns per acostar-s’hi.
• Ningú no el revisa. Si no hi ha una reunió fixa per mirar com anem, el pla desapareix de l’agenda.
• Canvia cada poques setmanes. Els canvis constants de criteri en plena execució esgoten l’equip i li ensenyen que no val la pena esforçar-se.

Si et reconeixes en dues o més, el teu pla està en perill.

El que vaig aprendre quan vaig deixar de fer-lo jo

Durant anys, el pla estratègic i el pressupost anual els feia jo. Era el que més em costava deixar anar. Quan per fi ho vaig delegar en el director general, el director comercial i el director financer, ho van fer millor que jo.

I no només això: el van complir. Perquè era el seu pla. Havien discutit cada objectiu, sabien d’on sortia cada xifra i s’havien compromès davant dels altres.

Aquesta és la primera lliçó: un pla es compleix quan l’escriuen els qui l’han d’executar.

Les meves tres regles perquè un pla no acabi al calaix

1. Pocs objectius, amb xifra i amb responsable. Tres objectius per a l’any. No deu. Cadascun amb una xifra, una data i una persona responsable. Si no es pot mesurar, no és un objectiu; és una intenció.

2. Cada objectiu baixa a 90 dies, i d’aquí a la setmana. Un any és massa temps perquè la gent s’organitzi. Noranta dies, no. Cada objectiu es converteix en unes poques iniciatives per al proper trimestre, i cada iniciativa, en què, qui, quan i com.

3. Es revisa amb disciplina. Una reunió setmanal curta per als compromisos i els bloquejos, i una revisió mensual dels números. En cada revisió, cada iniciativa té tres opcions: continuar, canviar o aturar-se. Però es decideix amb dades, no per impuls.

El pla i el mètode

Un bon pla sense mètode és un document. Un mètode sense pla és activitat sense direcció. Necessites tots dos.

I necessites una cosa més, que és la que més escasseja: algú que s’asseguri que no es perd el ritme. Que cada setmana es miri el pla, que cada compromís tingui seguiment i que ningú no torni a obrir el debat cada vegada que alguna cosa es complica.

Això és precisament el que faig a ON90. No et lliuro un pla i me’n vaig. El construïm amb el teu equip, el baixem a 90 dies i em quedo perquè es compleixi: entre 4 i 8 hores cada setmana amb vosaltres. Perquè el que jo venc no és el coneixement. És que les coses passin.

La prova del dilluns

Et proposo una prova molt senzilla. Pregunta a tres persones del teu equip directiu, per separat: «Quins són els tres objectius de l’empresa aquest any, i què faràs aquesta setmana per acostar-nos-hi?».

Si les tres respostes coincideixen i són concretes, el teu pla és viu. Si no, ja saps on és: al calaix.

El Pla ON de 90 dies t’ajuda a baixar cada objectiu a iniciatives amb responsable, data i indicador. I si vols que ho fem junts, així funciona ON90.