Les empreses no s’aturen per falta d’idees

Si entres en una empresa que fa temps que no avança i preguntes què li falta, gairebé ningú no et dirà «idees». D’idees, en sobren. Hi ha projectes al cap del gerent, propostes als correus de l’equip i plans a mitges en alguna carpeta compartida.

El que falta és una altra cosa. I després de molts anys entrant en empreses, et puc dir què és.

La paràlisi per l’anàlisi

Recordo una empresa amb bones idees, bon producte i bon equip que estava completament aturada. Què la frenava? L’excés d’anàlisi. El que comunament s’anomena paràlisi per l’anàlisi.

Cada decisió important necessitava un estudi més. Cada estudi obria tres preguntes noves. I mentrestant, el mercat continuava movent-se.

Hi havia un segon problema, encara més perjudicial: els canvis constants de criteri en plena execució. Quan per fi es decidia alguna cosa i l’equip es posava en marxa, al cap de poques setmanes arribava un canvi de rumb. L’equip aprenia la lliçó equivocada: per què esforçar-se, si la setmana que ve canviarà tot.

Analitzar és necessari. Però l’anàlisi ha de tenir principi i final.

El primer que vaig canviar

El primer va ser acordar un període d’anàlisi i reflexió saludable. Amb data d’inici i data de final. Durant aquest temps es pregunta tot, es discuteix tot i es posa tot en dubte. Quan s’acaba, es decideix.

I després, definir l’execució amb quatre preguntes que per a mi són imprescindibles:

1. Què farem, en concret.
2. Qui n’és el responsable. Una persona, no un departament.
3. Quan ha d’estar fet.
4. Com ho farem i com sabrem que funciona.

Sembla senzill. Ho és. I precisament per això gairebé ningú no ho fa amb disciplina.

Les tres frases que frenen una empresa

Hi ha frases que he sentit a molts gerents per justificar no decidir. Si t’hi reconeixes en alguna, no et preocupis: és el primer pas per sortir-ne.

«No és el moment.» No és mai el moment. Sempre hi haurà un motiu per esperar: el tancament del trimestre, les vacances, la incertesa del mercat. El que els dic és que, amb riscos calculats, cal llançar-s’hi. Esperar també és una decisió, i sol ser la més cara.

«He d’avaluar més els riscos.» D’acord. Però aquesta anàlisi és permanent, no un pas previ que no s’acaba mai. Els riscos s’avaluen abans, durant i després. No cal tenir-los tots controlats per començar; cal saber quins són i què faràs si apareixen.

«Ho tornem a debatre.» I així les reunions es tornen eternes i sense decisió. Un tema que es debat tres vegades sense decidir no necessita més debat. Necessita algú que decideixi.

Com sé en una primera reunió que una empresa està encallada

Hi ha un senyal que gairebé mai no falla: la qualitat de les decisions. O, dit d’una altra manera, l’excés de pluja d’idees.

Si en una primera reunió veig molt debat, moltes idees interessants i cap decisió, ja en sé prou. Una reunió sense un objectiu clar i sense decisions no és una reunió eficaç. És un símptoma.

Altres senyals que solen anar-hi associats:

• Projectes «en marxa» des de fa mesos sense data de final.
• Ningú no sap dir qui és el responsable d’una iniciativa.
• Les mateixes preocupacions apareixen a totes les reunions.
• El gerent és l’únic que pot desencallar qualsevol cosa.

La bona notícia

Una empresa encallada per falta de decisió es pot desencallar molt més de pressa que una empresa sense producte o sense mercat. Perquè el problema no és fora, és dins. I el que hi ha dins depèn de tu.

No necessites una idea nova. Necessites decidir què fas amb les que ja tens, posar nom i data a cadascuna i no tornar a obrir el debat cada setmana.

Si tens diverses opcions i no saps quina triar, prova l’eina Decideix millor: compara les teves opcions i calcula quant et costa esperar.