Mai no tindràs totes les dades. Ni tu, ni jo, ni el director general de la multinacional més gran del món. Sempre faltarà alguna cosa: com reaccionarà la competència, si el client complirà, si el mercat aguantarà.
Tot i així, moltes empreses viuen esperant el moment en què tot estarà clar. I aquest moment no arriba. Mentrestant, les decisions s’acumulen i l’empresa es frena.
Esperar també és decidir
Quan un gerent em diu «encara no és el moment», sempre li responc el mateix: no és mai el moment. El que cal fer és llançar-s’hi, amb riscos calculats.
No decidir té un cost, encara que no aparegui a cap factura. És el client que se’n va mentre debats el preu. És la bona persona que es cansa d’esperar un canvi. És l’oportunitat que aprofita un altre més ràpid. Ja ho he dit alguna vegada: avui no és el gran qui es menja el petit, és el ràpid qui es menja el lent.
No totes les decisions pesen el mateix
La primera pregunta que em faig abans de decidir és molt senzilla: això es pot desfer?
Jeff Bezos ho va explicar molt bé a les seves cartes als accionistes d’Amazon: hi ha decisions que són portes d’anada i tornada, i d’altres que només tenen anada. Les primeres es poden prendre de pressa, perquè si t’equivoques, fas marxa enrere. Les segones mereixen més temps i més anàlisi.
El problema de moltes empreses és que tracten totes les decisions com si fossin irreversibles. Canviar un proveïdor de material d’oficina rep la mateixa anàlisi que obrir una delegació en un altre país. I així es perd un temps enorme en decisions petites.
En aquestes mateixes cartes, Bezos donava una altra pista que comparteixo: la majoria de decisions s’haurien de prendre amb al voltant del 70 % de la informació que t’agradaria tenir. Si esperes al 90 %, gairebé sempre arribes tard.
Les meves cinc preguntes abans de decidir
Quan he de decidir una cosa important sense tenir totes les dades, em faig aquestes cinc preguntes:
- Es pot desfer? Si la resposta és sí, decideixo ja i ho corregeixo sobre la marxa.
- Quant em costa esperar? En diners, en clients, en energia de l’equip. Si no ho sé calcular, almenys ho estimo.
- Què és el pitjor que pot passar, i ho puc assumir? Si ho puc assumir, el risc està calculat.
- Quina dada canviaria la meva decisió, i la puc tenir aquesta setmana? Si existeix i és ràpid, la busco. Si no, decideixo sense.
- Quan ho revisaré? Tota decisió important té una data de revisió amb dades reals.
Amb aquestes cinc preguntes, la majoria de decisions que feia setmanes que estaven encallades es resolen en una reunió.
L’anàlisi és permanent, no prèvia
Una altra frase que sento molt: «he d’avaluar més els riscos». Hi estic d’acord, però amb un matís important. L’anàlisi de riscos no és un pas previ que cal acabar abans d’actuar. És permanent. Es fa abans, durant i després.
Per això sempre proposo el mateix: un període d’anàlisi i reflexió saludable, amb data d’inici i data de final. Durant aquest període es discuteix tot. Quan s’acaba, es decideix i es passa a l’execució, amb què, qui, quan i com. I els riscos es continuen vigilant mentre s’executa.
Decidir amb dades no és decidir amb totes les dades
No vull que s’entengui malament. Soc un ferm defensor de decidir amb números. He vist empreses que creien que una comanda els costava 30 € i en realitat els costava més de 90 €. Decidir sense dades és perillós.
Però hi ha una diferència enorme entre decidir amb les dades importants i esperar a tenir-les totes. Les dades clau d’una decisió solen ser poques, tres o quatre. Aconsegueix-les i, amb elles, decideix.
Quan t’equivoquis
T’equivocaràs. Jo també. És el preu de decidir. L’important és equivocar-se aviat, adonar-se’n de pressa i corregir sense dramatismes.
Per a això serveix la data de revisió: és el moment de mirar les dades reals i decidir si continuem, canviem o parem. Sense culpables. L’error el tolero; el que no tolero és no decidir.
L’eina Decideix millor compara les teves opcions amb criteris i et calcula quant et costa cada setmana d’espera.
Referència: Jeff Bezos, cartes als accionistes d’Amazon del 2015 i el 2016.
Les teves accions per a aquesta setmana
- Fes una llista de les decisions pendents de la teva empresa i marca quines es poden desfer. Aquestes, decideix-les aquesta setmana.
- Per a la decisió més important que tinguis pendent, respon per escrit les cinc preguntes.
- Posa una data de revisió a cada decisió que prenguis aquest mes.
Més d’Estratègia i direcció
Les empreses no s’aturen per falta d’idees
La majoria d’empreses que he vist encallades tenien bones idees. El que els faltava era decidir i executar. Paràlisi per anàlisi, canvis de criteri i reunions eternes: així es reconeix i així s’arregla.
Llegeix la guia
De la multinacional a la pime: el que es trasllada i el que no
He dirigit amb els recursos d’una multinacional i he emprès amb els meus. La pime té una cosa que la gran empresa envieja, i la gran empresa té una cosa que a la pime li falta. L’objectiu és quedar-se amb el millor dels dos mons.
Llegeix la guia
Per què la majoria de plans estratègics moren al calaix
Un pla no falla quan s’escriu. Falla quan ningú no el converteix en feina de cada setmana. Aquests són els motius pels quals moren els plans i les meves tres regles perquè el teu es compleixi.
Llegeix la guia