Els errors que vaig cometre aprenent a dirigir

Quan parles de lideratge des de l’experiència, és fàcil explicar només els encerts. Els projectes que van sortir bé, els equips que van créixer, les empreses que es van tornar a posar en marxa. Però jo he après més dels meus errors que dels meus encerts. I crec que explicar-los genera més confiança que qualsevol èxit.

Així que aquí els tens. Sense adorns.

Error 1: delegar amb pressa

Als meus inicis, vaig delegar massa de pressa. Tenia clar que un bon líder no ho fa tot ell, i ho vaig voler aplicar des del primer dia. Vaig lliurar tasques importants a persones que no estaven preparades tècnicament, o que no ho estaven per a la intensitat, la implicació o la constància que aquelles tasques exigien.

Els resultats van ser clarament negatius. I la culpa no va ser d’aquelles persones. Va ser meva, per no haver mirat abans si tenien el que calia.

El que vaig canviar: ara, abans de delegar, comprovo dues coses: que la persona en sap i que té l’energia per sostenir-ho. I li dono tot el coneixement que tinc, sense guardar-me res.

Error 2: decidir tan de pressa que ningú més no decidia

Sempre he tingut molt d’impuls. Decideixo de pressa i m’agrada que les coses passin. Durant un temps vaig pensar que això era només una virtut.

Fins que em vaig adonar que la meva velocitat tenia un efecte secundari: l’equip esperava que jo decidís. Les persones, moltes vegades, tenen por de decidir. I si tenen al costat algú que ho fa sense dubtar, és molt còmode esperar.

El que vaig canviar: vaig aprendre a frenar un segon abans de respondre i a preguntar primer: «Tu què faries?». I a deixar clar que l’error es tolera. Si no, ningú no s’arrisca.

Error 3: aplicar el mateix estil a tots els equips

El meu estil natural és col·laboratiu. M’agrada que la gent participi, proposi i creixi. I el vaig aplicar també amb un equip de producció. El resultat va ser que es va perdre el focus en la feina diària que calia tirar endavant.

El que vaig canviar: vaig entendre que l’estil es tria segons l’equip i el moment, no per gust. A producció, el què de cada dia ha d’estar clar i sense debat; la participació té el seu espai, però en el moment adequat.

Error 4: creure que fer-ho jo era més ràpid

És l’error més comú de qualsevol cap nou, i jo no vaig ser una excepció. «Ho faig jo i acabo abans.» És veritat, la primera vegada. La desena, ja no. Cada tasca que no ensenyes la continuaràs fent tu durant anys.

La prova que m’equivocava va arribar molt més tard, quan per fi vaig delegar el que més em costava deixar anar: el pla estratègic i el pressupost anual. Ho van fer tres persones del meu equip directiu. I ho van fer millor que jo.

El que vaig canviar: avui penso que la feina d’un líder no és fer. És formar altres líders.

El que em va ajudar a canviar

No va haver-hi cap revelació. Hi va haver tres coses:

• Els resultats. Quan alguna cosa surt malament, els números no tenen ego. T’obliguen a mirar què vas fer tu.
• Treballar en cultures diferents. Dirigir en onze països et treu de pressa la idea que hi ha una sola manera correcta de fer les coses.
• Escoltar el meu equip. Les millors lliçons me les van donar persones que es van atrevir a dir-me el que no funcionava.

El meu consell per a qui ascendeix demà

Si demà et nomenen cap per primera vegada, et diria això:

1. La teva feina ha canviat. Ja no et paguen per fer, sinó per aconseguir que els altres facin. Com més aviat ho acceptis, millor.
2. Pregunta més del que respons. Sobretot els primers mesos.
3. No deleguis amb pressa ni controlis amb por. Mira cada persona i cada tasca.
4. Demana la veritat i agraeix-la. També quan fa mal.
5. Equivoca’t, però no t’amaguis. El teu equip et perdonarà un error. No et perdonarà que culpis els altres.

I una última cosa: aparca l’ego. L’èxit del teu equip és el teu èxit. Al revés no funciona.