Mai no tindràs totes les dades. Ni tu, ni nosaltres, ni el director general de la multinacional més gran del món. Sempre hi faltarà alguna cosa: com reaccionarà la competència, si el client complirà, si el mercat aguantarà.
Tot i així, moltes empreses viuen esperant el moment en què tot estarà clar. I aquest moment no arriba. Mentrestant, les decisions s’acumulen i l’empresa es frena.
Esperar també és decidir
Quan un gerent ens diu «encara no és el moment», sempre li responem el mateix: no és mai el moment. El que cal fer és llançar-s’hi, amb riscos calculats.
No decidir té un cost, encara que no aparegui a cap factura. És el client que se’n va mentre debats el preu. És la bona persona que es cansa d’esperar un canvi. És l’oportunitat que aprofita un altre més ràpid. Ja ho hem dit alguna vegada: avui no és el gran qui es menja el petit, és el ràpid qui es menja el lent.
No totes les decisions pesen el mateix
La primera pregunta que ens fem abans de decidir és molt senzilla: això es pot desfer?
Jeff Bezos ho va explicar molt bé a les seves cartes als accionistes d’Amazon: hi ha decisions que són portes d’anada i tornada, i d’altres que només tenen anada. Les primeres es poden prendre de pressa, perquè si t’equivoques, fas marxa enrere. Les segones mereixen més temps i més anàlisi.
El problema de moltes empreses és que tracten totes les decisions com si fossin irreversibles. Canviar un proveïdor de material d’oficina rep la mateixa anàlisi que obrir una delegació en un altre país. I així es perd un temps enorme en decisions petites.
En aquestes mateixes cartes, Bezos donava una altra pista que compartim: la majoria de decisions s’haurien de prendre amb al voltant del 70 % de la informació que t’agradaria tenir. Si esperes al 90 %, gairebé sempre arribes tard.
Les nostres cinc preguntes abans de decidir
Quan hem de decidir una cosa important sense tenir totes les dades, ens fem aquestes cinc preguntes:
- Es pot desfer? Si la resposta és sí, decidim ja i ho corregim sobre la marxa.
- Quant ens costa esperar? En diners, en clients, en energia de l’equip. Si no ho sabem calcular, almenys ho estimem.
- Què és el pitjor que pot passar, i ho podem assumir? Si ho podem assumir, el risc està calculat.
- Quina dada canviaria la nostra decisió, i la podem tenir aquesta setmana? Si existeix i és ràpid, la busquem. Si no, decidim sense.
- Quan ho revisarem? Tota decisió important té una data de revisió amb dades reals.
Amb aquestes cinc preguntes, la majoria de decisions que feia setmanes que estaven encallades es resolen en una reunió.
L’anàlisi és permanent, no prèvia
Una altra frase que sentim molt: «he d’avaluar més els riscos». Hi estem d’acord, però amb un matís important. L’anàlisi de riscos no és un pas previ que cal acabar abans d’actuar. És permanent. Es fa abans, durant i després.
Per això sempre proposem el mateix: un període d’anàlisi i reflexió saludable, amb data d’inici i data de final. Durant aquest període es discuteix tot. Quan s’acaba, es decideix i es passa a l’execució, amb què, qui, quan i com. I els riscos es continuen vigilant mentre s’executa.
Decidir amb dades no és decidir amb totes les dades
No volem que s’entengui malament. Som ferms defensors de decidir amb números. Hem vist empreses que creien que una comanda els costava 30 € i en realitat els costava més de 90 €. Decidir sense dades és perillós.
Però hi ha una diferència enorme entre decidir amb les dades importants i esperar a tenir-les totes. Les dades clau d’una decisió solen ser poques, tres o quatre. Aconsegueix-les i, amb elles, decideix.
Quan t’equivoquis
T’equivocaràs. Nosaltres també. És el preu de decidir. L’important és equivocar-se aviat, adonar-se’n de pressa i corregir sense dramatismes.
Per a això serveix la data de revisió: és el moment de mirar les dades reals i decidir si continuem, canviem o parem. Sense culpables. L’error el tolerem; el que no tolerem és no decidir.
L’eina Decideix millor compara les teves opcions amb criteris i et calcula quant et costa cada setmana d’espera.
Referència: Jeff Bezos, cartes als accionistes d’Amazon del 2015 i el 2016.
Les teves accions per a aquesta setmana
- Fes una llista de les decisions pendents de la teva empresa i marca quines es poden desfer. Aquestes, decideix-les aquesta setmana.
- Per a la decisió més important que tinguis pendent, respon per escrit les cinc preguntes.
- Posa una data de revisió a cada decisió que prenguis aquest mes.
Més d’Estratègia i direcció
Les empreses no s’aturen per falta d’idees
La majoria d’empreses que hem vist encallades tenien bones idees. El que els faltava era decidir i executar. Paràlisi per anàlisi, canvis de criteri i reunions eternes: així es reconeix i així s’arregla.
Llegeix la guia
De la multinacional a la pime: el que es trasllada i el que no
Hem dirigit amb els recursos d’una multinacional i hem emprès amb els nostres. La pime té una cosa que la gran empresa envegeix, i la gran empresa té una cosa que a la pime li falta. L’objectiu és quedar-se amb el millor dels dos mons.
Llegeix la guia
Per què la majoria de plans estratègics moren al calaix
Un pla no falla quan s’escriu. Falla quan ningú no el converteix en feina de cada setmana. Aquests són els motius pels quals moren els plans i les nostres tres regles perquè el teu es compleixi.
Llegeix la guia